Entrades

Poemes a quatre mans (25) : Les hores - Batall d'hores prop de mar

Imatge
      Les hores   Enfront i ben a prop d’aquella finca hi teníem rellotge i campanar. Tot el dia, tossut, trinca que trinca quarts i hores no parava de tocar.   L’estiu, de bon matí, érem a feina, l’aire fresc ajudava a treballar. Arribàvem al tros agafant l’eina i tocaven les cinc al campanar.   Érem quatre homes a cada passada i escrostàvem el camp per magencar. A les sis n’havíem fet bona tirada i a les set ens n’anàvem a esmorzar   Cap a les vuit el sol ja s’enlairava i el murri començava a repicar. Allà a les nou el capatàs cridava per anar a beure un trago i reposar.   A les deu ens portaven l’aigua fresca i   la bota tornàvem a aixecar. Espantant la calor hi havia gresca perquè mai no paràvem de suar.   A les onze, altra vegada a beure i tot seguit al rem a treballar. Sota l’ombra, esgotats, podíem seure quan a les dotze ens duien el dinar.   Escudella i carn ...

Poemes a quatre mans (24) : Muntanyes - Canigó

Imatge
  Muntanyes   Fan angoixa les muntanyes, tan soles, tan imponents, amb remor de veus estranyes i l’embat de tots els vents.   En les esquerpes arestes i amb un sinistre udolar, s’hi congrien les tempestes que davallaran al pla.   Cims altívols i carenes, immòbils en les serenes jornades de sol ardent, us vestiu amb vesta blanca i la bellesa no us manca quan l’hivern es fa present.   B.A. (“Ferides d’amor” 1984)     Canigó   Un matí de tramuntana des del coll de Mas Pallera el Canigó se’ns atansa amb sa blanca cabellera.   A tocar de les mans balbes el massís fendeix la plana quan el vent del nord fondeja a la mar empordanesa.   Sortós el vent que ens sacseja, ens treu la bena dels ulls,  ens escabella els sentits i ens apropa amb nitidesa al que sempre ens queda lluny rere els núvols dels desigs.   C.A. (2022)   Pots esoltar els poemes :...